Si vols cultivar l’hort familiar d’una manera més natural i sostenible, pots adoptar les pràctiques de l’agricultura ecològica. Aconseguiràs obtenir aliments més saludables sense esgotar la terra on plantes, ni contaminar l’ecosistema. L'agricultura ecològica entén els cultius dins d’un sistema complex d’interaccions entre les plantes cultivades, la fauna i la flora de l’entorn i la vida microbiana que habita el sòl.

Aquí t’expliquem com treballar el sòl, com adobar-lo i com defensar les teves hortalisses de les plagues.

Adobament: En la concepció ecològica de l’agricultura, la terra no és només un substrat, sinó un ric i fràgil ecosistema que cal mirar de no alterar perquè no es malmetin els conreus. L’ús d’adobs orgànics és essencial per a mantenir la riquesa microbiana del sòl, però també cal fer-ho amb moderació, ja que en excés pot contaminar. És recomanable utilitzar adobs orgànics sòlids, que són més estables i fàcils d’utilitzar, com ara el compost, els fems o l’humus de cuc de terra. Aquests adobs ofereixen una fertilització complet i aporten a les plantes pràcticament tots els elements que necessiten per a desenvolupar-se. També milloren l’estructura del sòl alleugerint els argilosos i aglutinant els substrats més solts. Pots trobar l'adob adequat al teu centre de jardineria La Noguera.

Control fitosanitari: L’agricultura ecològica proposa alternatives no contaminants per a mantenir a ratlla plagues i malalties, però de la mateixa manera que amb els adobs, els productes fitosanitaris, encara que siguin ecològics, s’han d’utilitzar amb moderació i respectant les instruccions indicades per a no generar resistències i no perjudicar la fauna útil, que no ataca els conreus.

Tasques culturals preventives: En una visió global i a llarg termini de l’hort ecològic, no n’hi ha prou amb tractar les plantes malaltes o amb aportar adobs naturals. Cal posar en pràctica tasques que afavoreixin la salut de tot l’entorn de l’hort d’una manera preventiva.

Rotacions: Si es cultiva una mateixa planta sempre al mateix lloc, es facilita l’entrada de plagues i de malalties. És important fer rotació de temporada, la qual cosa significa no plantar l’hort d’hivern al mateix lloc on es va cultivar l’any anterior. Així com també fer rotació per espècies (o famílies d’espècies). Per exemple, s’ha d’evitar sembrar pastanagues (o altres hortalisses d’arrel) allà on s’acaben de recollir. Una bona rotació de temporada ha d’incloure un període cíclic de guaret, és a dir, de descans de la terra. Quan no es cultiva una porció de terra, és recomanable sembrar-hi adob verd, que està format bàsicament per una lleguminosa normalment farratgera (trebol, erb...) i per un cereal (civada, sègol...), que s’incorporarà a la terra quan s’acabi la seva temporada. Treball adequat: Sobretot en sòls pesants, quan es llaura la capa superficial de la terra, la capa immediatament inferior té tendència a atapeir-se formant el que s’anomena sola d’arada. Aquest fet provoca embassaments que són font de malalties i de plagues per als conreus. És per això que convé fer un treball més profund un cop a l’any per a trencar aquesta sola i facilitar un bon drenatge.

Llavors i planters: Sempre que es pugui, és preferible escollir llavors i plantes de varietats locals i, per tant, adaptades al clima de la regió. Això ajudarà a prevenir algunes fisiopaties i malalties.